 |
© Miquel Barrau |
Hola a tots i totes,
Ja fa uns quants dies que hem arribat a l'Índic, de sobte vam passar d'un temps més o menys temperat a un fred molt intens causat per l'entrada al corrent circumpolar Antàrtic. Tot i així, el fet que les portes de seguretat estiguin tant al nord no ens ha permès entrar de ple en els 40 rugents, suposo que a mesura que ens anem endinsant a l'Índic la cosa canviarà.
Estem navegant sota un cel estrellat. El vent és molt inestable en força i direcció i cal canviar veles i el rumb molt sovint, això és molt cansat.
Us vull explicar una anècdota. Em posat al vaixell el nom de Cochise (cabdill dels apatxes chiricahua), ja que el vaixell es va construir a Itàlia el 2007 per Indiana Yachting, però nosaltres lògicament buscàvem un nom indi, i Cochise ens va semblar la millor idea per a un vaixell amb una vaca per logo i amb un patrocinador que produeix formatge.
D'altra banda, dir-vos que aquests dies hem fet una mica de tot. La setmana passada se'ns va esquinçar l'espinàquer a causa del vent i una maniobra una mica complicada, així que vam haver de tornar a canviar la vela i després d'eixugar-la una mica vam muntar el nostre taller de costura. Hi vam passar força hores però, al final la vela a quedat quasi com nova i ja la podem tornar a fer servir.
La fauna d'aquesta zona és increïble, he vist balenes, peixos lluna, dofins i ara no parem de veure els fantàstics albatros, ocells que planegen hores i hores sobre les onades amb els més de 2 metres d'envergadura. Això si que és llibertat.
Mentre esperem que l'oceà Índic cooperi i ens deixi travessar-lo fàcilment, els dos cowboys vermells estem en plena forma i gaudint del repte.
Kito de Pavant i Sébastien Audigane
Proves primària Proves secundària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada