Prova 12: Estrella Damm

Hola companys i companyes,

Ja tornem a estar a l'hemisferi Nord, cada cop falta menys per arribar a casa, però cada vegada més cansats. No només nosaltres, sinó també la nostra perla vermella. A hores d'ara cada cop que s’endu el vaixell, cada cop de pantoc fort, és com si ens el fessin a nosaltres... Com un cop de puny a les costelles, a l'altura del fetge, no gaire fort, però que cada vegada que te’l fan has de contenir la respiració i estrènyer fort. I és que no sé si les politges, les drisses i altres coses del vaixell saben que estem arribant als últims 12 dies de regata, però aquí, cada part del vaixell s'està queixant a la seva manera. Hi ha sons per a tots els gustos. Des del metàl·lic sec que ens fa la quilla, fins a la politja del carro amb el nich nich. Crack crack. Cada part del vaixell es queixa a la seva manera i és que ja són gairebé 90 dies de regata... Mira de fer això amb el teu cotxe a veure on arribes, 90 dies sense parar.

Estem fent rumb gairebé nord així que l'estiu s'està acabant. A la regata, amb els graus de latitud que guanyem, hem hagut de treure el sac de dormir d'hivern una altra vegada. El nostre "peluix". Un cop deixades enrere les calmes equatorials, tenim vents de 20 a 24 nusos i l'onada s'està suavitzant i girant amb el vent i així  navegar torna a ser un luxe i a més ràpid. Molt pendents de buscar oportunitats  en la meteorologia per intentar atacar, encara que amb les 230 milles que ens treu el Renault Z.E. és més a les seves mans, que cometin un error o una fallada, que a les nostres. Encara podem fer una estirada final fins a Barcelona... i tres si són necessàries també.

Ahir vaig menjar un liofilitzat de pasta bolonyesa, sopa de verdures i mousse de xocolata. ummm boníssim (tinc ganes de queixalar una poma). Per cert al meu iPod sona el concert d’any nou de la Filharmònica de Viena de l'any passat. El d'aquest any no el vaig veure.

Des de la Perla vermella,

Pepe Ribes i Alex Pella

Us deixem les últimes proves del programa educatiu. Esperem que us ho hagueu passat molt bé.

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                       Planeta aigua

Ésser humà                                          Ésser humà

Navegació                                            Navegació

Prova 11: Renault Z.E

Hola nois i noies,

Cada minut que passa queda menys per l’arribada a Barcelona. A hores d’ara ja quasi no ens recordem del fred que feia al sud. Estan fent uns dies esplèndids, la lluna és impressionant, de fet estem estalviant piles de les llanternes durant la nit perquè la lluna es troba en aquests dies en el periheli, això vol dir que està a la distància més propera a la Terra i per això es veu tant gran i brillant, sembla que sigui de dia. Ahir vaig veure un estel fugaç preciós, llarg, amb el cap tipus fletxa ben definida, preciós! No ens podem queixar de res.

La mar està plana, tenim vent i l’aigua està calenta, per això, després de molts dies de fred hem pogut tornar a fer-nos uns bany. La veritat és que s’agraeix. Estem descansats i el vaixell va bé, per tant, tenim les millors condicions per afrontar les calmes equatorials, ja veurem com les passem.

És probable que avui comencem a veure l'Estrella Polar. O el que és el mateix, el "Nord"… quina paraula tan bonica.

D'altra banda bé… una mica preocupats pel Sr. Ocell. Ja fa 3 dies que dorm a bord, això és fantàstic però la cosa és que aquesta nit s'ha portat la parella! Han estat tots dos dormint tota la nit i quan clarejava, han marxat. La preocupació és que com que el Renault Z.E. els està donant bones vibracions a veure si tornen aquesta nit amb tota la família. Bé, ja els hi farem lloc.

Des de l’Atlàntic Sud, a bord del Renault Z.E.

Pachi Rivero i Toño Piris

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                       Planeta aigua

Ésser humà                                          Ésser humà

Navegació                                            Navegació

Prova 10: Mapfre

Hola amics i amigues,

Estem perfectament a bord del MAPFRE, la distància amb el líder ens manté vius. En les últimes hores ens ha guanyat una mica de distància, però esperem que no augmenti gaire i que l’arribada a l’Equador i altre cop a les calmes ens permeti acostar-nos al Virbac-Paprec3 i tenir opcions d’arribar primers a Barcelona.

Fa uns quants dies que estem estudiant com tornar a creuar l’Equador. Crec que el que trobi el millor camí pot ser de vital importància. Crec que haurem d’arriscar una mica per intentar estar al davant.

El vaixell s'està portant fenomenal per no haver parat en port durant tota la regata. Sabem que l’hem maltractat molt i s'ha portat molt bé. A causa de la nostra inexperiència ha sofert bastant, encara que solament tingui petits trencaments. Si sortíssim avui no el maltractaríem tant.

Portem una mica més de deu dies menjant molt poc. Vam fer una previsió de menjar per 90 dies i ara veiem que ens vam quedar curts. A més una part del menjar se’ns ha fet malbé i per això ara hem de racionalitzar el nostre menjar. Aquest fet ha estat un error nostre, les portes de seguretat han fet retardar-nos una mica més i la volta al món és una mica més llarga del que pensàvem. Són petites coses que et dóna l'experiència i és una altra cosa que si tornéssim a sortir faríem diferent.

Dilluns va ser l'aniversari de la meva filla Noa, un any. I com de ràpid que ha passat l'any! No he pogut veure'ls, però sí parlar per telèfon amb la Larraitz i també amb l’Adur, el meu fill. La veritat és que tenim moltes ganes de veure'ls a tots, però ja no queda res, 18 dies més o menys i ja som aquí…

Bona singladura a tots!

Iker Martínez i Xabi Fernández

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Prova 9: We are water

© Mike Clare

Hola amics i amigues,

Com sabeu ens trobem en parada tècnica a Wellington, Nova Zelanda. Tot i que la nostra intenció era fer la Barcelona World Race sense parades, no hem tingut cap altra opció que aturar-nos per posar el nostre vaixell a punt després dels incidents dels últims dies.

Estem esgotats des de la bolcada que vam patir, ja que això ha fet que tinguem avaries importants. Després que se'ns inundés el vaixell amb la bolcada, vam aconseguir recuperar-lo i posar-lo en condicions per navegar. Vam decidir afrontar l'estret de Cook  amb una meteorologia adversa. Va ser un esforç important, però amb el pas de les hores la situació es va anar agreujant, fins a un moment que senzillament era tan extrema que el vaixell s'estava desmuntant. Vam decidir esperar unes hores perquè volíem completar la volta sense parades, però hi havia vents de gairebé 50 nusos, onades piramidals, i estàvem comprometent el vaixell i el projecte, així que ens vam posar a resguard en una illa propera i vam esperar. Allí vam tenir temps per fer valoracions i veure que calia afrontar la realitat i parar per posar el vaixell en condicions per doblar el Cap d'Hornos i completar la volta al món.

En els Open 60 l'electrònica és un aspecte fonamental, ens ha fallat  i per això no hem tingut comunicació. Però no només vam trencar l'electrònica. També, en aquesta cenyida cap a l'estret de Cook, vam trencar tota la vela de cenyir, aquesta és una vela fonamental per afrontar en condicions la pujada de l'Atlàntic i també per a navegació amb temps durs. Per si això no fos prou, també se'ns va enfonsar una de les politges principals entre les escotes i el gènova, i amb això comprometíem part de l'estructura i el buc, a més de problemes elèctrics, fugues, però bàsicament el tema elèctric.

És difícil recuperar un ordinador amb aigua salada, vam intentar assecar-lo amb aigua dolça i calor, algunes coses funcionen i unes altres no. El que ens preocupa és que un dia deixi de funcionar, que en una pantalla surti com una taca d'oli… Hem estat posant calor, ahir vam obrir un dels pilots i estava ple d'aigua. Estem creuant els dits perquè s'encengui i no s'apagui durant unes hores. Estem preocupats però confiem que el més important aguantarà.

Entenem que ara és una altra regata però sobretot és una gran aventura i hem de fer el més adequat per aconseguir la fita. Canvien les prioritats però estem forts, hem treballat moltíssim per fer la regata i arribar a Nova Zelanda i ara amb força i molta feina tornarem a navegar.

Quan vam sortir de Barcelona sabíem que no era fàcil, però amb esforç, perseverància i il·lusió aconseguirem fer la Barcelona world Race, si més no nosaltres ho posarem tot de la nostra part per que així sigui.

Jaume Mumbrú

Cali Sanmartí

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Gaes Centros Auditivos

© Maria Muiña

Hola a tots i totes,

Ahir va ser un dia molt dur per nosaltres. Vam tenir un fort cop de vent que va passar de 30 a 40 nusos, vam virar de cop i el pilot automàtic va deixar de funcionar i va arribar el caos. El vaixell va virar de cop i dues veles van caure per la borda, cosa que va trencar els candelers del vaixell. Estava plovent i hi havia grans onades que dificultaven molt les tasques a bord, vam sortit ràpidament de la cabina per poder recollir les veles. No ha estat una tasca fàcil ja que les condicions climatològiques de pluja i vent han dificultat molt la maniobra, però ara ja està tot endreçat a l'interior del vaixell i ja fa estona que hem recuperat el rumb que portàvem. El pilot automàtic ja torna a estar en condicions i és el nostre gran aliat una altra vegada. Què faríem sense ell??? No ho sé, és realment un gran aliat.

Ara ja he entrat en calor, però quan va passar tot aquest terrabastall vaig sortit a fora sense jaqueta ni vestit d'aigua, i ja us ho podeu imaginar: vaig quedar xopa. Aquí el vent i la humitat que hi ha a l'ambient fa que la sensació de fred sigui molt més elevada. Tot i la remullada, tot s'ha arreglat amb un canvi de roba. No us podeu imaginar com s'agraeix la roba seca i una bona tassa de xocolata calenta... mmmmm... boníssima.

Ara la nostra mirada està posada en el mític Cap d'Hornos, allà on el mar s'embraveix i les onades són enormes i els corrents molt forts, però la nostra moral està alta. Acabem d'obrir una nova bossa de menjar i hi ha coses bones per encarar amb força la navegació cap al nostre camí de tornada a casa.

Bé, les noies del Gaes us envien una forta abraçada a tots!

Dee Caffari i Anna Corbella

PS. Sabem que alguns esteu de setmana blanca, tot i que també podria haver estat blava. Per aquest motiu aquesta setmana no hi ha proves a resoldre

Prova 8: Mirabaud

Hola a tots i totes,

Ahir vam creuar l'estret de Cook, encara que no vam poder aprofitar l'instant ja que es va fer de nit. La llum del far Farewell sobre estribord ens va indicar que estàvem entrant en aquest passadís entre l'illa Nord i l'illa Sud de Nova Zelanda, aquesta illa on es diu que hi ha més ovelles que habitants.

No vam poder olorar les ovelles, el vent venia de Nord, però si vam poder sentir la vegetació estival, després de tants dies al mar sense més olor que l'aigua salda, tenim el nas sensible en aquests olors de terra, que quan arriben, sorprenen sempre una mica els nostres nassos! Aquí no hi ha contaminació, és 100% natura! Lamento no haver pogut veure la punta de l'illa Sud que és magnífica, però me la vaig imaginar d'acord amb els meus records.

Ahir va ser un dia especial perquè en creuar el meridià 180 tornem a viure el dia 22. Podem dir que hem viscut dimarts dues vegades en canviar de l'Est a l'Oest. És una situació una mica estranya, com si haguéssim fet un petit salt en el temps que ens permet viure un dia 2 vegades.

Ara ens trobem en ple oceà Pacífic i ens aproparem al temut cap d'Hornos, on esperem arribar-hi en unes dues setmanes. Serà un tram dur però, un cop arribats allà podem dir que comença el camí de tornada a Barcelona.

En aquests moments l'aigua està a 19°, l'aire és dolç i la lluna il·lumina la coberta del Mirabaud d'un dolç esplendor blau cel. Us deixo que la Creu del Sud m'espera fora...

Salutacions des de les aigües de Nova Zelanda.

Michèle Paret i Dominique Wavre

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Prova 7: Virbac Paprec 3

Hola nois i noies,

Ens estem acostant al cap Ferewel a Nova Zelanda, ens trobem a les antípodes d'on sou vosaltres. I... no m'ho puc creure, no estic somiant, fa olor de vaca! Si, si, de vaca. Després de tants dies al mar, és molt agradable, aquesta sensació de camp procedent del cap Farewell m'impregna mentre la respiro a ple pulmó. Terra, terra, llet acabada de munyir i no aquesta llet en pols. Avui, quan ha sortit el sol, hem tornat a veure el món en verd; gairebé ho havíem oblidat. El verd també és el nostre món, encara que ens agradi el mar, les nostres arrels s'enfonsen a la terra. És increïble.

El Virbac-Paprec 3 torna al seu lloc d'origen. El nostre vaixell va néixer aquí a Nova Zelanda i per tant ja ha fet la seva primera volta al món. Sap que no es pot quedar i que ha de continuar fins a Barcelona, on esperem trobar-vos a tots vosaltres.

Ara ens trobem en primera posició i esprem que sigui així fins a Barcelona. Hem creuat tot l'Índic Sud i ara, un cop creuat l'estret de Cook, encara ens queda el Pacífic, que de pacífic no en té res. Ens esperen vents forts i onades grans que ens han de portar al perillós cap d'Hornos. Però no avancem esdeveniments, hem d'anar pas a pas, creuar l'estret de Cook i després, anar fent camí pel pacífic.

Bé nois i noies, us enviem una forta abraçada des de les antípodes.

Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Prova 6: Central Lechera Asturiana

Hola nois i noies,

Després de la parada a Ciutat del Cap per arreglar una petita fuita en el sistema hidràulic de la quilla, ja tornem a navegar. Tenim moltes expectatives en la borrasca que avui ens atraparà. La possibilitat de córrer almenys una setmaneta amb ella o les seves seqüeles alleuja en part el temps perdut anteriorment. El vaixell segueix bé, nosaltres també i en tenim ganes. Hem de guanyar temps al rellotge, hem de retallar distàncies, hem de... "hem de”, moltes obligacions.

Havíem oblidat una paraula: "gaudir". Inclús amb bon ambient a bord, els problemes, la parada, no ens van deixar gaudir. I això sí que ho hem de tenir sempre present. Si gaudim i ens ho passem bé mentre naveguem tot funciona millor.

El nostre gran repte és acabar la Barcelona World Race. Ni en Juan ni jo havíem estat en aquestes latituds, i la veritat és que és impressionant. Una de les coses que més impressionen és no veure res al davant, no més aigua i aigua i més aigua. Una vegada vam impactar amb un peix lluna, que dins del que cap és força tou, no com un contenidor o un tronc, però de seguida penses que perds el timó i comproves que no hagi passat res. És perillós perquè vas cec.

A vegades penses que pot passar alguna cosa, però, hem fet cursos mèdics i de salvament on vaig aprendre a punxar-me a mi mateix, a fer sutures... Per altra banda, el Fran és fisioterapeuta, o sigui que aquesta part la tenim ben coberta. De tota manera, espero no haver d’utilitzar-ho.

Aquí la meteorologia és complicada, i és una cosa que tinc pendent per falta de temps. És la meva obligació estudiar i saber més de meteorologia, perquè és un món apassionant i que no s’acaba mai, i és fonamental per saber com afrontar en les millors condicions possibles cadascuna de les situacions que se'ns planteges cada vegada que canvia el temps.

Trobo a faltar la gent de casa. L'avantatge d'ara és que amb els sistemes de comunicació actuals ens podem comunicar amb l’exterior per telefonia i correus electrònics a través de la Direcció de Regata, l’equip de premsa... i directament amb les nostres famílies. Jo parlo amb els meus fills cada dos dies normalment. També, sabem que a Egipte hi ha una situació complicada, però tot i així no tenim massa notícies des de l’exterior.

Bé companys aquesta vaca nostra no riu, però fa molt bona llet. Ens acomiadem des de l'Índic Sud.

Juan Merediz i Fran Palacio

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Prova 5: Groupe Bel

© Miquel Barrau

Hola a tots i totes,

Ja fa uns quants dies que hem arribat a l'Índic, de sobte vam passar d'un temps més o menys temperat a un fred molt intens causat per l'entrada al corrent circumpolar Antàrtic. Tot i així, el fet que les portes de seguretat estiguin tant al nord no ens ha permès entrar de ple en els 40 rugents, suposo que a mesura que ens anem endinsant a l'Índic la cosa canviarà.

Estem navegant sota un cel estrellat. El vent és molt inestable en força i direcció i cal canviar veles i el rumb molt sovint, això és molt cansat.

Us vull explicar una anècdota. Em posat al vaixell el nom de Cochise (cabdill dels apatxes chiricahua), ja que el vaixell es va construir  a Itàlia el 2007 per Indiana Yachting, però nosaltres lògicament buscàvem un nom indi, i Cochise ens va semblar la millor idea per a un vaixell amb una vaca per logo i amb un patrocinador que produeix formatge.

D'altra banda, dir-vos que aquests dies hem fet una mica de tot. La setmana passada se'ns va esquinçar l'espinàquer a causa del vent i una maniobra una mica complicada, així que vam haver de tornar a canviar la vela i després d'eixugar-la una mica vam muntar el nostre taller de costura. Hi vam passar força hores però, al final la vela a quedat quasi com nova i ja la podem tornar a fer servir.

La fauna d'aquesta zona és increïble, he vist balenes, peixos lluna, dofins i ara no parem de veure els fantàstics albatros, ocells que planegen hores i hores sobre les onades amb els més de 2 metres d'envergadura. Això si que és llibertat. 

Mentre esperem que l'oceà Índic cooperi i ens deixi travessar-lo fàcilment, els dos cowboys vermells estem en plena forma i gaudint del repte.

Kito de Pavant i Sébastien Audigane

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Prova 4: Fòrum Marítim Català

Hola nois i noies,

Sembla que l'Anticicló de Santa Helena no ens vol deixar arribar als mars del Sud, molt poc vent i mar plana. Esperem en els pròxims 2 dies tenir una mica més de vent i no deixar que els de davant se'ns escapin massa.

El vaixell funciona de meravella, no té res més que les petites coses que s'han d'anar mantenint en el dia a dia, tot funciona a la perfecció, excepte el vent. On és el veeeent??????

Com diu en Ludovic tenim un vaixell vintage dels anys 2000, així que és dur anar davant i competir amb vaixells moderns però, encara podem jugar amb un grup de 4/5 vaixells com el que vam fer a les Canàries.

En els 25 dies que portem de regata ja no ens queda res de menjar fresc, per això el liofilitzat és el menjar per excelència de cada dia. Abans de sortir ens vam preparar el menú de cada setmana en bosses degudament rotulades on hi tenim l'esmozar, el dinar i el sopar, així com fruïts secs, barretes energètiques, galetes i petites llaminadures que mengem entre hores. 

Segons la zona per on naveguem necessitem més o menys calories, aquests dies que estem amb bona temperatura, fa calor i no hem de fer molts esforços durant tot el dia menjem aliments més "lleugers". Per tant, les nostres bosses de menjar per la setmana no tenen tantes calories com les que començarem a obrir d'aquí a uns dies quan arribem al Gran Sud i faci més fred. Com que ens haurem de moure molt més, necessitarem molta més energia per tirar endavant.

La veritat és que pel que fa a la son ho portem força bé. De fet aquests dies estem descansant força i dormint prou bé, perquè sabem que quan arribem al Sud, no serà fàcil dormir, hi haurà molt soroll al vaixell, farà molt fred i les condicions de navegació ho dificultaran tot una mica.

Bé nois i noies, una forta abraçada des de l'Atlàntic Sud.

Gerard Marín i Ludovic Aglaor

Proves primària                                                         Proves secundària

Planeta aigua                                                              Planeta aigua

Ésser humà                                                                Ésser humà

Navegació                                                                   Navegació