Hola a tots i totes,
Ahir vam creuar l'estret de Cook, encara que no vam poder aprofitar l'instant ja que es va fer de nit. La llum del far Farewell sobre estribord ens va indicar que estàvem entrant en aquest passadís entre l'illa Nord i l'illa Sud de Nova Zelanda, aquesta illa on es diu que hi ha més ovelles que habitants.
No vam poder olorar les ovelles, el vent venia de Nord, però si vam poder sentir la vegetació estival, després de tants dies al mar sense més olor que l'aigua salda, tenim el nas sensible en aquests olors de terra, que quan arriben, sorprenen sempre una mica els nostres nassos! Aquí no hi ha contaminació, és 100% natura! Lamento no haver pogut veure la punta de l'illa Sud que és magnífica, però me la vaig imaginar d'acord amb els meus records.
Ahir va ser un dia especial perquè en creuar el meridià 180 tornem a viure el dia 22. Podem dir que hem viscut dimarts dues vegades en canviar de l'Est a l'Oest. És una situació una mica estranya, com si haguéssim fet un petit salt en el temps que ens permet viure un dia 2 vegades.
Ara ens trobem en ple oceà Pacífic i ens aproparem al temut cap d'Hornos, on esperem arribar-hi en unes dues setmanes. Serà un tram dur però, un cop arribats allà podem dir que comença el camí de tornada a Barcelona.
En aquests moments l'aigua està a 19°, l'aire és dolç i la lluna il·lumina la coberta del Mirabaud d'un dolç esplendor blau cel. Us deixo que la Creu del Sud m'espera fora...
Salutacions des de les aigües de Nova Zelanda.
Michèle Paret i Dominique Wavre
Proves primària Proves secundària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada