Hola nois i noies,
Després de la parada a Ciutat del Cap per arreglar una petita fuita en el sistema hidràulic de la quilla, ja tornem a navegar. Tenim moltes expectatives en la borrasca que avui ens atraparà. La possibilitat de córrer almenys una setmaneta amb ella o les seves seqüeles alleuja en part el temps perdut anteriorment. El vaixell segueix bé, nosaltres també i en tenim ganes. Hem de guanyar temps al rellotge, hem de retallar distàncies, hem de... "hem de”, moltes obligacions.
Havíem oblidat una paraula: "gaudir". Inclús amb bon ambient a bord, els problemes, la parada, no ens van deixar gaudir. I això sí que ho hem de tenir sempre present. Si gaudim i ens ho passem bé mentre naveguem tot funciona millor.
El nostre gran repte és acabar la Barcelona World Race. Ni en Juan ni jo havíem estat en aquestes latituds, i la veritat és que és impressionant. Una de les coses que més impressionen és no veure res al davant, no més aigua i aigua i més aigua. Una vegada vam impactar amb un peix lluna, que dins del que cap és força tou, no com un contenidor o un tronc, però de seguida penses que perds el timó i comproves que no hagi passat res. És perillós perquè vas cec.
A vegades penses que pot passar alguna cosa, però, hem fet cursos mèdics i de salvament on vaig aprendre a punxar-me a mi mateix, a fer sutures... Per altra banda, el Fran és fisioterapeuta, o sigui que aquesta part la tenim ben coberta. De tota manera, espero no haver d’utilitzar-ho.
Aquí la meteorologia és complicada, i és una cosa que tinc pendent per falta de temps. És la meva obligació estudiar i saber més de meteorologia, perquè és un món apassionant i que no s’acaba mai, i és fonamental per saber com afrontar en les millors condicions possibles cadascuna de les situacions que se'ns planteges cada vegada que canvia el temps.
Trobo a faltar la gent de casa. L'avantatge d'ara és que amb els sistemes de comunicació actuals ens podem comunicar amb l’exterior per telefonia i correus electrònics a través de la Direcció de Regata, l’equip de premsa... i directament amb les nostres famílies. Jo parlo amb els meus fills cada dos dies normalment. També, sabem que a Egipte hi ha una situació complicada, però tot i així no tenim massa notícies des de l’exterior.
Bé companys aquesta vaca nostra no riu, però fa molt bona llet. Ens acomiadem des de l'Índic Sud.
Juan Merediz i Fran Palacio
Proves primària Proves secundària
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada