Al segle XVIII es va produir una veritable revolució en l’arquitectura naval: els bucs es començaven a uniformar i els vaixells es van començar a classificar més pel seu velam que per la seva forma: fragates, corbetes, bergantins,... Finalment, la incorporació el segle XIX de la màquina de vapor i la construcció del buc amb nous materials, com ara el ferro, va originar una forta empenta en l’activitat comercial marítima, abandonant la vela com sistema de propulsió.
Els clípers, sense pretendre-ho, han estat la causa d’un fenomen global en la vestimenta de la gent durant el segle XX i XXI. Quan van començar a perdre la carrera contra el vapor, molts vaixells van ser desballestats, abandonats o malvenuts. El mateix passava amb l’equipament que necessitaven i això va fer que els preus dels efectes navals caiguessin en picat. En aquella època, un jove comerciant anomenat Òscar Levi Strauss va tenir una idea que va fer història. Aquest jove va comprar a molt bon preu gran quantitat de teixit de vela dels clípers que ningú volia. Era una roba resistents que va tenyir de color blau i convertir en pantalons de treball per tota mena de tasques al camp, les mines, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada