El mapamundi més antic que es coneix és una tauleta d'argila cuita d'origen Babilònic del segle VI a.C. que es conserva al Museu Britànic. En base als mapes babilonis, els habitants de l'antiga Grècia van realitzar noves interpretacions cartogràfiques. Malauradament no es conserven els mapes originals, però sí molts textos explicant l'evolució dels coneixements geogràfics del nostre planeta. D'acord amb la interpretació d'aquests textos s'han realitzat reproduccions molt exactes i fiables.
Els grecs van imaginar la Terra com un disc pla embolicant al Mar Mediterrani i envoltat al seu torn per un oceà-riu on en l'extrem més llunyà es recolzava la volta del cel.
Aquesta és la idea de la Terra que transmet Homer a la Ilíada i especialment en la Odissea. Així, la Terra era un disc flotant sobre l'aigua en l'interior d'una semiesfera transparent que era el cel. Per sota de la terra habitable i de l'aigua, es trobava el Tàrtar, el regne de la foscor i dels morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada