La Barcelona World Race a Teledeporte

Aquesta nit a les 23 hores s'emetrà un programa magazine de la Barcelona World Race al canal Teledeporte. El programa tindrà una durada de 45 minuts.

Durant l'emissió del programa es connectarà amb els vaixells Mirabaud, Estrella Damm, Gaes i Mapfre a través d'una videoconferència.

Els convidats al programa seran Jaume Arbones i Pep Font. També hi haurà un reportatge sobre el joc creat a la UPF amb intervenció del responsable del projecte Josep Blat.

El programa estarà presentat per María Bertrand i Amat Carceller.

Us convidem a tots a veure'l!

El dia que hem viscut dues vegades

La Línia internacional de canvi de data és una línia imaginària traçada sobre l'oceà Pacífic i coincident amb el meridià 180° -oposat al meridià 0º o de Greenwich-. Travessar-la suposa canviar de data, exactament un dia. Si es travessa en direcció occidental es perd un dia, però si s'avança en direcció oriental, se’n guanya un. Això es produeix a causa de l'acumulació de canvis horaris: en avançar cap a l'est s’ha d’avançar una hora per cada fus horari creuat i, per contra, endarrerir-la cap a l'oest. L'elecció del meridià 180º com la línia internacional de canvi de data es basa en la característica convenient que travessa zones oceàniques pràcticament despoblades.

Més de la meitat dels regatites participants en la Barcelona World Race ja han creuat l'antimeridià de Greenwich. En el moment que ho han fet han viscut el dia més llarg de la seva vida, ja que s'ha tornat a repetir. El fet que els regatitstes naveguin d'est a oest fa que guanyin un dia de regata.

Prova 8: Mirabaud

Hola a tots i totes,

Ahir vam creuar l'estret de Cook, encara que no vam poder aprofitar l'instant ja que es va fer de nit. La llum del far Farewell sobre estribord ens va indicar que estàvem entrant en aquest passadís entre l'illa Nord i l'illa Sud de Nova Zelanda, aquesta illa on es diu que hi ha més ovelles que habitants.

No vam poder olorar les ovelles, el vent venia de Nord, però si vam poder sentir la vegetació estival, després de tants dies al mar sense més olor que l'aigua salda, tenim el nas sensible en aquests olors de terra, que quan arriben, sorprenen sempre una mica els nostres nassos! Aquí no hi ha contaminació, és 100% natura! Lamento no haver pogut veure la punta de l'illa Sud que és magnífica, però me la vaig imaginar d'acord amb els meus records.

Ahir va ser un dia especial perquè en creuar el meridià 180 tornem a viure el dia 22. Podem dir que hem viscut dimarts dues vegades en canviar de l'Est a l'Oest. És una situació una mica estranya, com si haguéssim fet un petit salt en el temps que ens permet viure un dia 2 vegades.

Ara ens trobem en ple oceà Pacífic i ens aproparem al temut cap d'Hornos, on esperem arribar-hi en unes dues setmanes. Serà un tram dur però, un cop arribats allà podem dir que comença el camí de tornada a Barcelona.

En aquests moments l'aigua està a 19°, l'aire és dolç i la lluna il·lumina la coberta del Mirabaud d'un dolç esplendor blau cel. Us deixo que la Creu del Sud m'espera fora...

Salutacions des de les aigües de Nova Zelanda.

Michèle Paret i Dominique Wavre

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Evitant la volcada

Les onades grans, mal agafades o que vinguin per sorpresa són molt perilloses ja que poden fer bolcar el vaixell. També pot passar que la proa es clavi a l'aigua i que el vaixell s'aixequi catapultat cap endavant.

Un altre dels problemes, és que el vaixell pot escorar massa durant la navegació i cal compensar el pes a l'interior del vaixell canviant-lo de costat. Això s'aconsegueix canviant de banda les veles i omplint els tancs d'aigua que tenen al lateral.

En el vídeo que teniu a continuació podeu veure una maniobra d'aquest tipus en la passada edició de la Barcelona World Race.

De veles a texans

Al segle XVIII es va produir una veritable revolució en l’arquitectura naval: els bucs es començaven a uniformar i els vaixells es van començar a classificar més pel seu velam que per la seva forma: fragates, corbetes, bergantins,... Finalment, la incorporació el segle XIX de la màquina de vapor i la construcció del buc amb nous materials, com ara el ferro, va originar una forta empenta en l’activitat comercial marítima, abandonant la vela com sistema de propulsió.

Els clípers, sense pretendre-ho, han estat la causa d’un fenomen global en la vestimenta de la gent durant el segle XX i XXI. Quan van començar a perdre la carrera contra el vapor, molts vaixells van ser desballestats, abandonats o malvenuts. El mateix passava amb l’equipament que necessitaven i això va fer que els preus dels efectes navals caiguessin en picat. En aquella època, un jove comerciant anomenat Òscar Levi Strauss va tenir una idea que va fer història. Aquest jove va comprar a molt bon preu gran quantitat de teixit de vela dels clípers que ningú volia. Era una roba resistents que va tenyir de color blau i convertir en pantalons de treball per tota mena de tasques al camp, les mines, etc.

Prova 7: Virbac Paprec 3

Hola nois i noies,

Ens estem acostant al cap Ferewel a Nova Zelanda, ens trobem a les antípodes d'on sou vosaltres. I... no m'ho puc creure, no estic somiant, fa olor de vaca! Si, si, de vaca. Després de tants dies al mar, és molt agradable, aquesta sensació de camp procedent del cap Farewell m'impregna mentre la respiro a ple pulmó. Terra, terra, llet acabada de munyir i no aquesta llet en pols. Avui, quan ha sortit el sol, hem tornat a veure el món en verd; gairebé ho havíem oblidat. El verd també és el nostre món, encara que ens agradi el mar, les nostres arrels s'enfonsen a la terra. És increïble.

El Virbac-Paprec 3 torna al seu lloc d'origen. El nostre vaixell va néixer aquí a Nova Zelanda i per tant ja ha fet la seva primera volta al món. Sap que no es pot quedar i que ha de continuar fins a Barcelona, on esperem trobar-vos a tots vosaltres.

Ara ens trobem en primera posició i esprem que sigui així fins a Barcelona. Hem creuat tot l'Índic Sud i ara, un cop creuat l'estret de Cook, encara ens queda el Pacífic, que de pacífic no en té res. Ens esperen vents forts i onades grans que ens han de portar al perillós cap d'Hornos. Però no avancem esdeveniments, hem d'anar pas a pas, creuar l'estret de Cook i després, anar fent camí pel pacífic.

Bé nois i noies, us enviem una forta abraçada des de les antípodes.

Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Navegant entre icebergs

Un dels perills que han d’afrontar els regatistes quan naveguen per l’Índic i el Pacífic sud són els icebergs, grans blocs de gel que naveguen a la deriva en els 50º-60ºS. El fet que el pas dels navegants per aquesta zona es produeixi durant l’estiu austral, fa mes probable que es trobin amb aquests grans trossos de gel despresos del continent antàrtic a causa de les temperatures estivals. Molt més perillosos són els growlers, blocs de gel submergits que no es poden detectar amb el radar.  

Aquestes són les declaracions dels integrants del Renault Z.E. de la nit passada quan navegaven pels 50 udolants.  

“Naveguem amb vent del WNW d'uns 23 nusos cap al sud. Ens estem ficant en zona d'icebergs,  així que hem decidit posposar la nostra bordada al sud fins a tenir visibilitat i guanyar una mica en seguretat trabujant cap a l'est. És paradoxal que després de passar la barrera australiana i a mig camí cap a la propera porta de seguretat puguem estar navegant entre gels... estem molt pendents del radar...seria bonic veure’n algun i fer-li unes fotos”.

L'origen de l'Antàrtida

Antàrtic ve del grec antarktikos, paraula composta per anti (en oposició) i arktikos (prop de l’ós) que ve de la paraula arktos (ós). Segons la mitologia grega, Cal·listo, una nimfa caçadora que estava al servei d’Àrtemis, deessa de la caça, fou transformada en óssa com a càstig per no haver guardat el vot de castedat al estar amb Zeus. Va ser llençada ben lluny, als límits de l’univers, és a dir, a l’esfera celestial del nord, on acabà convertint-se en la constel·lació de l’Óssa Major. Per aquesta raó aquella regió llunyana situada al nord és la regió propera a l’ós: l’Àrtic. La coincidència és que realment a l’Àrtic hi habiten ossos i en canvi, a l’Antàrtida no se’n troba cap, ja que aquest continent no va estar en contacte ni amb Àfrica ni amb Euràsia durant les glaciacions i per tant cap mamífer terrestre habita a la regió antàrtica.

Prova 6: Central Lechera Asturiana

Hola nois i noies,

Després de la parada a Ciutat del Cap per arreglar una petita fuita en el sistema hidràulic de la quilla, ja tornem a navegar. Tenim moltes expectatives en la borrasca que avui ens atraparà. La possibilitat de córrer almenys una setmaneta amb ella o les seves seqüeles alleuja en part el temps perdut anteriorment. El vaixell segueix bé, nosaltres també i en tenim ganes. Hem de guanyar temps al rellotge, hem de retallar distàncies, hem de... "hem de”, moltes obligacions.

Havíem oblidat una paraula: "gaudir". Inclús amb bon ambient a bord, els problemes, la parada, no ens van deixar gaudir. I això sí que ho hem de tenir sempre present. Si gaudim i ens ho passem bé mentre naveguem tot funciona millor.

El nostre gran repte és acabar la Barcelona World Race. Ni en Juan ni jo havíem estat en aquestes latituds, i la veritat és que és impressionant. Una de les coses que més impressionen és no veure res al davant, no més aigua i aigua i més aigua. Una vegada vam impactar amb un peix lluna, que dins del que cap és força tou, no com un contenidor o un tronc, però de seguida penses que perds el timó i comproves que no hagi passat res. És perillós perquè vas cec.

A vegades penses que pot passar alguna cosa, però, hem fet cursos mèdics i de salvament on vaig aprendre a punxar-me a mi mateix, a fer sutures... Per altra banda, el Fran és fisioterapeuta, o sigui que aquesta part la tenim ben coberta. De tota manera, espero no haver d’utilitzar-ho.

Aquí la meteorologia és complicada, i és una cosa que tinc pendent per falta de temps. És la meva obligació estudiar i saber més de meteorologia, perquè és un món apassionant i que no s’acaba mai, i és fonamental per saber com afrontar en les millors condicions possibles cadascuna de les situacions que se'ns planteges cada vegada que canvia el temps.

Trobo a faltar la gent de casa. L'avantatge d'ara és que amb els sistemes de comunicació actuals ens podem comunicar amb l’exterior per telefonia i correus electrònics a través de la Direcció de Regata, l’equip de premsa... i directament amb les nostres famílies. Jo parlo amb els meus fills cada dos dies normalment. També, sabem que a Egipte hi ha una situació complicada, però tot i així no tenim massa notícies des de l’exterior.

Bé companys aquesta vaca nostra no riu, però fa molt bona llet. Ens acomiadem des de l'Índic Sud.

Juan Merediz i Fran Palacio

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Biodiversitat a l'Antàrtida

Els navegants de la Barcelona World Race es troben tots en l'oceà Cirumpolar Antàrtic. És quí on la soledat es fa més intensa i real i on cal reforçar la vigilància estant ben atents per descobrir els grans icebergs, growlers i altres perills. Però, és aquí també on s'obre un paistges inhòspit, amb una gran biodiversitat que es presenta com una de les poques reserves naturals que queden al planeta.

La presència de vida a l’Antàrtida està fortament condicionada per la temperatura, fet que genera que siguin poques espècies les que puguin adaptar-se a unes condicions tan dures. Per aquest motiu, és en el medi marí on trobem una gran riquesa d’organismes. De fet, els mars que envolten l’Antàrtida amaguen l’ecosistema més productiu i, alhora, més fràgil del planeta.

Pregunta de la setmana

Ja podeu contestar la segona pregunta de la setmana. En aquesta ocasió podeu guanyar un dels 20 folres polars que es sortegen. Recordeu que només heu de seguir la regata i estar ben informats.

Recordeu que també podeu participar en el primer Fotoconcurs I tu, Com vius el mar? ", un ordinador està en joc, només us heu de registrar i enviar-nos la vostra foto.

Anima't a participar
 

La pregunta de la setmana

Fotoconcurs

Corrents marins

L’oceà està sempre en moviment. L’atracció de la Terra, el vent, la concentració de sal i la temperatura, entre d’altres factors, ocasionen les corrents marines. Són grans quantitats d’aigua en moviment que segueixen una mateixa direcció, ja sigui en superfície o a les profunditats. Diguéssim que són com les carreteres del mar. Els mariners s’aprofiten d’elles per viatjar més de pressa. Una de les més importants és la Corrent del Golf, que discorre per l’oceà Atlàntic a uns 2.400 metres de profunditat i té, en alguns punts, una amplada de 540 quilòmetres. Més ample que l’Amazones!

més informació

Prova 5: Groupe Bel

© Miquel Barrau

Hola a tots i totes,

Ja fa uns quants dies que hem arribat a l'Índic, de sobte vam passar d'un temps més o menys temperat a un fred molt intens causat per l'entrada al corrent circumpolar Antàrtic. Tot i així, el fet que les portes de seguretat estiguin tant al nord no ens ha permès entrar de ple en els 40 rugents, suposo que a mesura que ens anem endinsant a l'Índic la cosa canviarà.

Estem navegant sota un cel estrellat. El vent és molt inestable en força i direcció i cal canviar veles i el rumb molt sovint, això és molt cansat.

Us vull explicar una anècdota. Em posat al vaixell el nom de Cochise (cabdill dels apatxes chiricahua), ja que el vaixell es va construir  a Itàlia el 2007 per Indiana Yachting, però nosaltres lògicament buscàvem un nom indi, i Cochise ens va semblar la millor idea per a un vaixell amb una vaca per logo i amb un patrocinador que produeix formatge.

D'altra banda, dir-vos que aquests dies hem fet una mica de tot. La setmana passada se'ns va esquinçar l'espinàquer a causa del vent i una maniobra una mica complicada, així que vam haver de tornar a canviar la vela i després d'eixugar-la una mica vam muntar el nostre taller de costura. Hi vam passar força hores però, al final la vela a quedat quasi com nova i ja la podem tornar a fer servir.

La fauna d'aquesta zona és increïble, he vist balenes, peixos lluna, dofins i ara no parem de veure els fantàstics albatros, ocells que planegen hores i hores sobre les onades amb els més de 2 metres d'envergadura. Això si que és llibertat. 

Mentre esperem que l'oceà Índic cooperi i ens deixi travessar-lo fàcilment, els dos cowboys vermells estem en plena forma i gaudint del repte.

Kito de Pavant i Sébastien Audigane

Proves primària                                 Proves secundària

Planeta aigua                                      Planeta aigua

Ésser humà                                         Ésser humà

Navegació                                           Navegació

Corrents marins a l'Antàrtida

La direcció que agafen els corrents està condicionada pel moviment de rotació de la Terra, la forma dels continents i les conques oceàniques. Així en l'oceà Austral, on es troben la majoria del vaixells que paticipen a la Barcelona World Race, és un anell continu de corrents que tenen una direcció principal cap a l'est, impulsats per vents forts de l'oest. El corrent circumpolar Antàrtic és l'únic que no està obstaculitzat pels continents; per tant, aconsegueix donar la volta sencera a la Terra, recorrent uns 24.000Km i amb una amplada de 200 a 1.000 Km.

Amb el vídeo que teniu a continuació podreu entendre millor què és el corrent circumpolar antàrtic.